Anna Maria Rodríguez

Quan penso en la fotografia, no puc evitar decantar-me al concepte d’art, ja que tothom estableix la fotografia com el mitjà amb el qual ens expressem, oi? Si ve no m’equivoco. La fotografia, doncs és art, però és un art limitat (per mala sort) tot i que puguem transmetre certes sensacions, emocions al espectador, estarem limitats per el món sensible, és a dir, el món visual en el que vivim. Tot i així, deixant de banda aquesta visió precària, m’agrada definir la imatge, com un afer no innocent, ja que sempre té un significat rerefons, totes les imatges intenten comunicar algun fet de forma massiva, per tant va més enllà del món sensible, i aquí és on radica la bellesa en sí, la gran expectació de l’home front aquest tipus d’art. Seria com una visió metafísica, una mirada oberta, individual, particular. I es això el que vull que arribi als espectadors, que vegin les meves fotografies, amb una mirada crítica, i aneu més enllà. Observeu allò que no es veu, analitzeu allò que no es pot analitzar, i es aquí on radicareu la gran bellesa de la fotografia, allò "sublime".